“L’assetjament escolar, cosa de tots. I tu, què fas?”

En aquesta pàgina oferim a tothom que hi estigui interessat la possibilitat d’informar-se una mica sobre la problemàtica de  l’assetjament escolar.

Ho resumim a partir d’una xerrada de l’Associació NACE (No al Acoso Escolar), que va tenir lloc a l’Institut Barcelona-Congrés el passat dia 9 de febrer de 2017, i a la qual hi vam assistir alguns membres de la Junta Directiva de l’AMPA Camí.

COM I QUAN COMENÇA UN ASSETJAMENT ESCOLAR?

En principi l’assetjament comença per un fet que pot semblar insignificant, com una mirada, per exemple. Després es passa a un malnom, que bàsicament ridiculitza o menysprea la víctima, o a una broma de mal gust que deixi en evidència la seva vulnerabilitat, en contraposició al domini de la situació de qui la fa. Mica en mica i, si no hi ha ningú que ho aturi i ho talli de soca-rel, la víctima, de manera inexorable es va enfilant, graó per graó, per una escala de la que cada vegada és més incapaç de baixar. Al capdamunt d’aquesta escala, si ho podem visualitzar com un dibuix, hi trobem la víctima, de la qual en destaca la seva soledat. Sense ajut ni eines per superar el seu drama, es pot acabar fent mal o matant, o atacant violentament d’altres companys, o convertint-se en un adult amb greus problemes psicològics deguts al trauma patit. Desgraciadament existeixen massa exemples de tots aquests casos.

Aquests fets poden començar ja a una classe de P3 o P4, sembrant una llavor, agafant molta més força a 3r i 4t de primària i, a partir d’aquí, ja és un no parar a 5è i 6è i, per descomptat, a l’ESO on, per acabar-ho d’adobar, hi entren les xarxes socials i el ciberassetjament. Aquest últim és molt i molt difícil d’aturar. Per exemple, es fan burles en xats, es pengen fotografies sense consentiment o, fins i tot, es pot usurpar la identitat de la víctima, amb l’afegit de que no es dóna la cara perquè tot es fa des de darrera una pantalla. Tot un alicient per als covards.

 PER QUÈ ÉS TAN IMPORTANT PROHIBIR L’US DELS MALNOMS? 

Quan un infant o adolescent rep un malnom, deixa de ser una persona per esdevenir una cosa, quelcom sense sentiments, a qui és més fàcil atacar. El bullying a l’inici acostuma a ser verbal i és quan l’assetjador comença el seu joc de forces. “Fent bromes” que ridiculitzen, humiliant la víctima, va captant els seus aliats, que seran aquells que li riguin les “gràcies”. És per això que els malnoms, les etiquetes que menyspreen, cal tallar-los ja en el moment que apareixen per tal que l’assetjament no vagi a més.

TIPUS DE VÍCTIMES VS. TIPUS D’ASSETJADORS

Hi ha tants tipus dels uns com dels altres: l’assetjador sabrà trobar intuïtivament el tipus de víctima a qui pugui ridiculitzar i maltractar verbal o físicament (i, per tant, psicològicament).

 Aquells que pateixen Bullying solen ser tímids, introvertits, o amb altes capacitats, o TDAH, o nens amb autisme o Asperger, però també nens sense cap d’aquestes qualitats. Simplement, són bones persones i no saben defensar-se verbalment, amb assertivitat. I molt menys s’hi tornen perquè no és la seva manera de fer, ja que habitualment són nens i nenes amb bons valors. De vegades es crea una relació de dependència, com seria la que existeix en un maltractament de gènere, relació basada en la pèrdua total d’autoconfiança i amor propi o autoestima de la víctima, que acaba creient que s’ho mereix, que és culpable i, per tant, deixa de lluitar. La víctima no se’n sortirà si no és amb l’ajut i el suport, del seu entorn.

 Per contra, l’assetjador o assetjadora, sol ser persona amb l’autoestima molt baixa, insegur, envejós, que necessita humiliar un altre company per sentir-se millor ell, cridar l’atenció dels companys i crear-se el seu grup, sent ell el centre d’aquest.

DEFINICIÓ D’ASSETJAMENT:

 Les característiques del Bullying sempre són les següents:

  • És un maltractament entre iguals
  • És reiterat en el temps
  • Es fa amb intenció de fer mal (per dins o per fora de la víctima)
  • Consisteix en un abús de poder de l’assetjador davant la indefensió la víctima.

COM SE SOLUCIONA UN ASSETJAMENT ESCOLAR?

 Per tal de posar fre a un assetjament, cal tenir en compte que SEMPRE, COM MÉS AVIAT, MILLOR ja que, com més germini la llavor, més complicat serà d’eradicar el problema.

 Caldrà treballar en tres àmbits:

  •  – La víctima: se l’haurà d’ensenyar a defensar-se positiva i verbalment, a ser assertiva amb l’atacant. Mai se li ha de dir que s’hi torni.
  •  – L’assetjador/a: no se l’ha d’atacar a ell, sinó al seu comportament. Cal treballar amb ell, ensenyar-li valors i respecte envers els altres. Saber per què actua malament és imprescindible, ja que pot ser que ell, al seu temps, també sigui una víctima (maltractament a la llar, excés de permissivitat i manca de límits, absentisme dels pares, etc).
  • El grup: cal obligar el grup, tant la part implicada en l’assetjament (l’atacant no actúa mai sol, sense aliats no faria res ja que, en el fons hi ha una actitud de covardia, la mateixa que el fa assetjar al més feble) com la part d’aquells que s’ho miren i no fan res, a posicionar-se a favor de la víctima. Alguns no fan res per por a les possibles represàlies, i d’altres fan costat a l’assetjador per sentir-se forts, assegurant-se a més que així ells no en seran també víctimes. Aquest pas d’obligar el grup a posicionar-se serà el que més debiliti l’actitud de l’assetjador: sol no farà res. I serà un dels fets que més ajudarà la víctima psicològicament, ja que se sentirà més segur i més acompanyat.

 Per a posar en marxa aquests mecanismes, es imprescindible que les famílies, l’escola i els mestres vagin a una. En cas contrari serà molt difícil i, de vegades, impossible.

 COM ES DETECTA UN ASSETJAMENT?

 Per a la detecció cal també que famílies i mestres VAGIN A UNA i tinguin els ulls ben oberts.

 Les tres C són fonamentals per detectar una víctima:

  • Canvis: en les notes, els costums, l’aspecte, l’humor, el material escolar deteriorat.
  • Campanes (absentisme escolar): petits i grans poden arribar a trobar-se realment malament abans de, per exemple, anar un dilluns a l’escola. El malestar es deu a l’angoixa que saben que patiran. El  més grans, simplement, poden deixar d’anar a les classes.
  • Cos: les persones que pateixen assetjament, acusen canvis en el seu llenguatge corporal. Van encongits, amb el cap cot i la mirada baixa. És un tret que clarament denota inseguretat, tristor i/o depressió.

 QUÈ CAL FER SI SOSPITEM QUE EL NOSTRE FILL O FILLA PATEIX ASSETJAMENT ESCOLAR:

 En aquesta cas tindríem a l’abast tres tàctiques d’actuació:

  • Acollir la víctima: això significa tractar-la amb tendresa i afecte, donar-li confiança i intentar treure-li tanta informació com sigui possible i, sobretot, és molt important no jutjar-lo. Si el jutgem dient-li coses com “és que no saps defensar-te” o “has de ser més dur”, es tancarà i no ens dirà res més.
  • Fer-li costat: cal tenir en compte que a l’assetjat li costa moltíssim obrir-se i parlar del problema. Això és així perquè se sent avergonyit del que li està passant. Per tant, si aconseguim que ens digui alguna cosa, el que hem de fer és escoltar-lo, consolar-lo, dir-li que li fem costat i que no està sol.
  • Actuar amb ell, no per ell: aquesta tercera estratègia consisteix en cercar solucions en les quals s’hi impliqui tothom. Aquestes solucions han de seguir un ordre:
  1.  Garantir la seguretat de la víctima, tant en el grup de classe, com a l’escola en general, com dins la família.
  2. Fer un relat documentat dels esdeveniments, explicant com va començar, quins han estat els fets des d’aleshores i fins a quin punt ha arribat.
  3. Aconseguir arribar a acords concrets amb mestres i escola. Posar en marxa el protocol i actuar amb fermesa en la vigilància.
  4. Demanar inspecció per part del departament d’Ensenyament, anar al Defensor del Menor, o posar denúncia als Mossos: aquest punt és l’últim extrem, on seria desitjable no haver d’arribar-hi mai. Malauradament en molts casos s’hi arriba perquè les tres actuacions anteriors no s’han assolit o no han servit de res.

QUÈ NO S’HA DE FER MAI EN UN CAS DE BULLYING?

Hi ha dues coses fonamentals que no s’han de fer mai ni a l’escola ni a casa. Una és en relació a la víctima i l’altra en relació a l’assetjador:

  • Pel que fa a la víctima: NO VICTIMITZAR-LA MÉS, és a dir, no posar-la en evidència, ni a ella ni al problema, davant del grup, perquè això el farà sentir molt pitjor, ja que segurament el que més desitja és tranquil·litat i passar desapercebuda. Caldrà parlar amb ella, i també d’ella, en privat, i amb afecte i comprensió. Victimitzar també significa fer-la sentir que és culpable d’allò que li està passant. Sempre se li ha de deixar clar que la culpa no és seva sinó del mal comportament dels altres.
  • Pel que fa a l’assetjador: ENTENDRE QUINS SÓN ELS MOTIUS és fonamental per aturar-lo. És molt important entendre que el nen o l’adolescent que fa bullying NO és una persona feliç i que cal ajudar-lo. La solució no és una expulsió del centre. Hi ha tants perfils d’assetjadors com de víctimes i és segur que l’assetjador amaga, al seu temps, una mancança molt important (d’afecte, de límits, etc.). És una persona molt insegura que se sent més forta trepitjant-ne una altra.

 LA GRAN “C”, ELS CANVIS:

 Aquests canvis, que tenen com a finalitat acabar amb l’assetjament, s’han de produir dins l’escola, i han de comprometre des de la direcció del centre a tot l’equip educatiu i també els companys, ja que suposen l’única manera d’acabar amb els casos d’assetjament a les escoles i els instituts. En cas de no produir-se aquests canvis d’actitud, de que no hi hagi implicació i compromís per totes les parts, aleshores la família de la víctima malauradament acaba decidint canviar-la de centre per no trobar una altra sortida. Aquesta opció de canviar de centre és molt injusta, perquè significa que no hi ha hagut un esforç, o que aquest no ha estat suficient, per acabar amb el problema. Això lògicament no ajudarà ni la víctima, que s’endurà el seu drama a un altre lloc, ni l’assetjador, que potser canviarà de víctima i tampoc sé l’haurà ajudat a ser millor persona.

 CONCLUSIONS

Tenint en compte les estadístiques (unes diuen que 2 de cada 5, i d’altres que 4 de cada 10, entre nens i adolescents, pateixen bullying), el mètode més eficaç per evitar l’assetjament es la PREVENCIÓ.

 Aquesta prevenció ha de venir donada per totes les vies possibles i des d’una conscienciació en el si tant de les famílies com de les escoles.

 A casa, educar amb afecte i valors com el respecte i l’empatia envers els altres, és imprescindible. Com també ho és ser coherent i donar exemple d’aquests valors. Això evitarà que un nen es converteixi en assetjador. A més hem d’ensenyar el poder de l’assertivitat: saber dir no, o prou, o no em fa gràcia, és bàsic per a que no esdevingui una víctima.

 A l’escola, aplicar un protocol eficient quan hi hagi un cas o possible cas d’assetjament i, sobretot, demanar que els mestres estiguin formats amb cursos de prevenció (tot i que seria ideal que la formació en aquest àmbit ja existís des de la universitat). Aquesta preparació del professorat implicaria el benefici de que qualsevol problemàtica dins un grup de classe o escola es pogués detectar i, per tant, tallar des de l’inici.

 No posar-hi fre, amagar o negar l’assetjament no fa sinó empitjorar i fer més gran el problema, que pot acabar amb conseqüències tan terribles com les que s’esmenten al començament del resum.

 INICIATIVES

 Actualment, a moltes escoles s’ha començat a implementar el Programa TEI, Tutoria entre iguals, que té com a finalitat la prevenció des de dins de cada classe, ja que són els propis companys els que vigilen que no hi hagi conflictes i, en cas de que n’hi hagi, han de donar la veu d’alarma als mestres.

 A més, també hi ha iniciatives ciutadanes interessants que poden ajudar a nivell del sistema educatiu. La més important en aquests moments és la iniciativa Ara és Demà, centrada en la comunicació mitjançant un web on tothom qui ho desitgi pot escriure-hi per expressar com li agradaria que fos l’Escola, com es pot millorar el sistema escolar, quines són les mancances o què caldria canviar o reforçar.

 Finalment, la campanya televisiva de Mediaset, Se buscan valientes, està sent una crida important per a intentar acabar amb el Bullying, ja que s’enfoca en el grup i en la necessitat de que aquest es posi del costat de la víctima fent, sense por, un pas endavant per protegir-la. Com en el programa TEI, aquesta campanya fomenta els valors de l’amistat i/o justícia envers la víctima, i el de la valentia envers l’assetjador, sent segur que en un mateix grup existeixen molts individus que ja els tenen, aquests valors, i només els han de mostrar amb coratge.

Anuncis