La generació whatsapp. Resum de la xerrada

L’ÚS DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ.
27 de febrer de 2013

La xerrada va tenir com a objectiu emfasitzar els aspectes positius de l’ús moderat d’aquestes eines i acceptar una realitat infrenable com és el creixement de la seva utilització en el nostre dia a dia.

En tot moment, reconeixem que un ús inadequat, exagerat i excloent de les TIC pot provocar un malestar a nivell emocional, social i psicològic, adoptant conductes addictives i que influeixin negativament en el desenvolupament del nen i de l’adolescent. En aquestes edats, per motius maduratius, no estan preparats per controlar i autoregular la seva conducta davant de les TIC, ja que suposen un estímul molt fort i potent per al seu cervell. És per aquesta raó que els adults hem de ser un agent actiu en l’educació i regulació de les actituds dels joves amb aquestes noves eines.

Anabel Charro va comentar alguns signes d’alerta que podem observar en els joves i que ens poden ajudar a detectar un possible problema susceptible de tractament:

-Necessitat irrefrenable de realitzar l’activitat
-Incapacitat de moderació de la conducta, malgrat l’ajut de l’agent regulador (adult)
-Aparició de conductes agressives o de nerviosisme abans de jugar o en veure’s obligat a finalitzar el joc.
-Fracàs escolar o absentisme escolar
-Disminució de les hores de son

Totes aquestes característiques es veuran agreujades si, a més,  l’adolescent es troba en un ambient familiar conflictiu, poc afectiu, amb una manca important de límits i normes educatives.

La nostra actuació, com a agents reguladors, ha de fixar-se en els següents aspectes:

-Controlarem la ubicació de les TIC. És important que l’ordinador, les tablet o les consoles de videojocs estiguin en llocs comuns de la casa, on sigui necessari compartir-les, demanar permís per fer-les servir, esperar o guardar torns.
-Controlarem la durada d’exposició. Les hores no són acumulables i hem de diferenciar que no és el mateix jugar sol a un joc que compartir-lo amb altres persones a casa i fer una tarda de diumenge.
-Hem d’establir uns horaris, fixar les estones de deures, estudi i altres obligacions per poder gaudir, finalment, d’una estona joc

 Aquestes normes provocaran certs conflictes amb els nostres fills, ja que no s’hi mostraran d’acord. Això significarà que anem per bon camí, ja que haurem de posar a prova les nostres habilitats de diàleg i de negociació per arribar a un acord. D’aquesta manera, ajudem als nens i nenes a que aprenguin a autoregular-se i puguin anar modificant els seus hàbits.

Anabel Charro ens va parlar també de l’ús concret dels videojocs, els mòbils, els ordinadors i les xarxes socials com a eina fonamental per al desenvolupament psico-social dels nostres fills, entenent la seva perspectiva i les seves necessitats de comunicació a través d’aquestes vies. Tot i així, es recomana que des que són ben petits es fomenti una actitud d’oci i de temps de lleure més dinàmica i activa per donar la possibilitat als nens de conèixer altres vies d’entreteniment.

Algunes referències bibliogràfiques:

• La Mirada adolescent. Violència, sexe i televisió. Magdalena Albero Andrés, Ed. Octaedro
• La pantalla amiga. Josep Fernández Cavia, Arola Editors
• Internet i després…? Dominique Wolton. Ed Enciclopèdia Catalana
• Internet, videojocs, televisió. Manual per a pares preocupats. Serge  Tisseron. Ed. Graó